ETIQUETA: Comence a pensar veig que no tinc el control de res els estatus socials determinen qui té el poder Quan la esperança no val res quan la alegría val diners comence a pensar veig que no tinc el control de res - I la lluna m´ha dit que ja està bé que si volem comprem fins el infern si li posem preu fins a la paraula apenes podrem apreciar els nostres pensaments tinc l’etiqueta amb el preu Comprem amb la mastercard Il·lusions, amistats i més No puc evitar No vull caure com tota la gent quan la alegría val diners quan comprem tots els pensaments comence a pensar veig que no tinc el control de res - I la lluna m´ha dit que ja està bé que si volem comprem fins el infern si li posem preu fins a la paraula apenes podrem apreciar els nostres pensaments tinc l’etiqueta amb el preu

Volveré a mi hogar. – Ja fa temps que la faena se la va endur el vent ja no arribe ni aplegue a fi de mes passe les hores pel carrer – Ja estic fart tindre que fer algo per poder menjar arreplegar el coratge per a emigrar tota la vida he deixat apart. – La carretera maldita ya te está alejando Te aleja deprisa de lo que has amado no quiero evitarlo empiezo a llorar – Sabe que empieza una vida lejos de su barrio que ya no le esperan eternos abrazos ni amigos que ayuden cuando hay que empujar – Busco y no encuentro las ganas de ná – Encuentro y no busco ganas de llorar – Y asomarme a la ventana en busca de una mirada que pueda dar cobijo a esta alma desalmada y yo ya no puedo respirar ni un minuto más Valorando en el momento el dolor y sufrimiento si ha valido la pena deshacer los sentimientos hoy ya no lo puedo aguantar volveré a mi hogar – Ja has canviat i ara un nou país a tu t’ha abraça’t has pogut conseguir estabilitat però l´aire et falta al recordar – Recordar tota la gent que en el poble t´has deixat tots els abrasos perduts dels teus familiars que de vegades has enyorat – Pasan los días los meses y años te sigues sintiendo como un puto extraño sigues andando hacia adelante y pensando hacia atrás – Ya no te importa la pasta comer a diario tener un trabajo, aunque es necesario tan solo te importa poder regresar – Busco y no encuentro las ganas de ná – Encuentro y no busco ganas de llorar – Y asomarme a la ventana en busca de una mirada que pueda dar cobijo a esta alma desalmada y yo ya no puedo respirar ni un minuto más Valorando en el momento el dolor y sufrimiento si ha valido la pena deshacer los sentimientos hoy ya no lo puedo aguantar volveré a mi hogar

PANDORA: Ara ja comença el dia són les 7 del matí ja la lluna s´acomiada i ara el sol ve a per mi i penjat de la finestra m´ha susurrat al llit que les ganes de somriure s´han perdut per el camí Cada cop que vaig a terra, torne a ser aquell xic que somiava en aparèixer en els contes antics després de tantes paraules que arribarem a dir sols em quede amb les que no va fer falta sentir Pareix que va ser ahir quan vaig tindre que obrir la caixa dels mals sons i ja no puc dormir Ja no sé si es blanc o negre, ja no puc ni gaudir els problemes s’amuntonen com els llibres llegits tinc el cor tancat en banda, tinc el cap ple de fum les mans plenes de mentides, foc i pluja en els ulls cada cop que mire enrere me’n recorde de tu convertint la meva vida en un grapat de dilluns trencant totes les promesses que vam arribar a fer i buscant els amaneixers en els bars de lloguer Pareix que va ser ahir quan vaig tindre que obrir la caixa dels mals sons i ja no puc dormir I vaig a ser sincer la vida no es així es creuen els camins i es trenquen els motius I busca el teu destí començant dels teus peus oblidat de seguir els camins ja marcats Pareix que va ser ahir

Perfecte per a tu: Són les coses de la vida, quantes voltes has patit? moltes coses has viscut? camí de pedres i no de roses, escoltes testimonis d´altres vides que es fan necessàries per comprendre altres mogudes a lo millor el teu camí l´han aplanat, o amb les xafades més fortes que d´altres persones l´has fet perfecte per a tu, convertint punxes de roses en un camp ple de fortes amapoles aquesta nit he estat pegant-li voltes quina possibilitat tinc d´entendre totes les coses el nostre cap com un microprocessador, parit confeccionat per seguir sempre un patró sempre he procurat posar-me en la pell de totes les persones que segueixen altres lleis és molt complicat tindre una visió que siga objectiva, equitativa amb tot el món Les experiències que has viscut, t´han fet com a persona no els estudis que has tingut es prou important recapacitar, et permet en tot moment el poder rectificar l’avantatge de mirar-te als ulls, és poder detectar que el teu cor no està molt buit si el cap està ple d´interrogants, millor serà pensar per després poder actuar - No es tot o blanc o negre acostumats a vore d´un color, depèn de la perspectiva pots canviar d’opinió sense importar que pensen trenca barreres del teu interior, així podràs trencar les que hi han a l’exterior En primer lloc recapacita se que donen ganes de xafar al qui critica encara que jo preferisc pensar que el temps sempre serà el qui tinga que jutjar no criticaré la teva forma de viure si quan mire en un espill em donen ganes de riure que més et dona tindre que opinar, se que tens els dret però no el de prejutjar així que tu ves tranquil amb totes les teves coses, però ja està bé estic fart de que em toques les pilotes no sé que esperes en obrir el cap hi ha moltes visions i totes són realitat el mateix em dona el color de la pell, la teva religió o que et consideren gai l´únic que tinc clar, l´únic que he cregut es que tu i jo estem ací per contar el que hem viscut En el precís moment que aprengam a respectar, serà el començament d´una vida amb igualtats si diàriament no creus ni en el que dius, serà molt complicat estar content amb el que vius tractar de fer feliç al que tens al costat, serà el millor tresor dels que tu podràs trobar no et tanques en banda amb els pensaments, aixina guanyaràs la competició al teu temps - No es tot o blanc o negre acostumats a vore d´un color, depèn la perspectiva pots canviar d’opinió sense importar que pensen trenca barreres del teu interior, així podràs trencar les que hi han l’exterior - No es tot o blanc o negre acostumats a vore d´un color, depèn la perspectiva pots canviar d’opinió sense importar que pensen trenca barreres del teu interior, així podràs trencar les que hi ha a l’exterior

Des d’ací baix De vegades pense com estaria i tu com estaries si encara estigueres ací si encara estigueres amb mi al costat de la gent que t´admira i aprecia perquè sentim la presència al nostre voltant en les coses que ens vas ensenyar i pels camins que ens vas guiar ….des d’ací baix.... Des d’ací baix jo recorde paraula a paraula sospir a sospir, el sentit d´aquesta puta vida de les altes i baixes que ens toca patir, i ara pense amb la teva filosofia que sempre està present encara que em faja morir derramant mil gotes d´alegria en la més lletja situació en la que tu t´hages vist I ara arriba el moment de pensar amb tu, de pensar amb mi de fer-ho amb el futur encara quan tanque els ulls apareixes somrient i molt content per tot el que has viscut de tu van aprendre moltes persones dins i fora de les aules que ara ja s´afonen però la veritat, pel que puc notar es que són milers de cors als que tu vas arribar Mire al cel, mire al cel i busque en les estreles el teu calor de sobte el trobe al meu cor Alce el cap mire al cel em pregunte per la nit quina serà la d’ell eixa estrela que brilla més que les demés per molta boira que faja el camí me’l fa més ferm sempre disposat a treballar, arrimaves el muscle encara que fora pactant unes risses a canvi sempre has donat, fins un poc de gasolina per nosaltres vas tragar No tenim prous diners per a comprar els grapats de bon moments que vam passar amb tu la paraula mestre es queda menuda per poder nomenar a la teva gran figura i als teus valors que ens vas mostrar i cada dia que passa el meu respecte es fa més gran Mire al cel, mire al cel i busque en les estreles el teu calor de sobte el trobe al meu cor

SOMNIS DE DRAP: Espenta el temps pareix mentida que no me’n recorde promeses que vam fer s´han convertit en il·lusions ja mortes no, que sempre ho has fet bé i ara ho pense no, puc demar-te més més que vore’t I la funció comença a temps, agafe lloc en l’habitació no hi ha res més, que els meus ninots No puc somiar, no puc dormir les nits es plenen de malsons i al despertar i tu no estàs i no vindràs es viure sense reaccionar un somni de drap Em sembla també encara pense que era massa prompte paraules al tinter hi havien coses que volia dir-te no, que sempre ho has fet bé i ara ho pense no, puc demanar-te més així ho pense I la funció comença a temps, agafe lloc en l’habitació no hi ha res més, que els meus ninots No puc somiar, no puc dormir les nits es plenen de malsons i al despertar i tu no estàs i no vindràs es viure sense reaccionar un somní de drap

Ja fa dies esperant el moment Cansat de les paraules que no diuen res i jo vull acció Moltes hores que tu ja has perdut camins i carreteres que no has corregut i no hi ha solució Aquesta nit passe a per tu no vull excuses els peus en terra i agafa’m fort El món està ple de alegríes Busca-les per els racons ja no vull sentir més agonies que maltracten al meu cor Les penúries que estaves sentint ja fa una bons estona que s´han convertit en bon bon humor Si penses que m´afone per no tindre res es que encara no has vist el que jo puc fer i jo jo vull acció Aquesta nit passe a per tu no vull excuses els peus en terra i agafa’m fort El món està ple de alegries Busca-les per els racons ja no vull sentir més agonies que maltracten al meu cor

Perdó: Canvi de lluna comença la nit esclata en milers d’estels cansat de vida que ofega cansat d’ulls que miren al cel I no puc més ...... El sol que calfa i em crema el vent meneja núvols a plaer la pluja amb ràbia contesta i el raig aplega amb fura de Déus I no puc més...... I les ones acompanyen a l´oratge i menegen la pastera com si fora un xiquet de bolquers i la mare riu per fer-me vore que va be ja fa un dia que no menge i no pinta molt bé Perdó per respirar perdó per existir perdó per escapar des de l´infern fins ací per tal de ser feliç Qui diu on naix la pobresa qui seca els rius qui vol el poder qui fa negoci amb la guerra malalts de cap presoners dels diners I no puc més...... I les ones acompanyen a l´oratge i menegen la pastera com si fora un xiquet de bolquers i la mare riu per fer-me vore que va be ja fa un dia que no menge i no pinta molt bé Perdó per respirar perdó per existir perdó per escapar des de l´infern fins ací per tal de ser feliç

No fages cas de mí De vegades pense que no estic al món, no sé on som I de tantes paraules que hi ha als racons, no veig raons No fages cas de mi, fes-me eixe favor al teu món, al meu món no hi ha solució No fages cas de mi, fes-me eixe favor al teu món, al meu món No trobe les paraules que plenen el cor, no veig raons I de tantes excuses que hi ha pels racons, no veig raons No fages cas de mi, fes-me eixe favor al teu món, al meu món no hi ha solució No fages cas de mi, fes-me eixe favor al teu món, al meu món no hi ha solució I de tantes paraules, aquest món no pot canviar, i de tantes excuses, es difícil continuar No fages cas de mi, fes-me eixe favor al teu món, al meu món no hi ha solució No fages cas de mi, fes-me eixe favor al teu món, al meu món

Penses que el món s´acaba. Penses que el món s´acaba. I no ha fet més que començar llàgrimes cauen dels teus ulls jo pense que és molt car Mentre amb la paraula tractem de justificar tot allò que amb els diners Hem embrutat de llarg I no.... penses que no val de res tindre en compte el que tens si estàs buit de sentiments no vals res Trenques amb la baralla el joc ha de començar pedres i roses fan de tu algú molt especial tindre bona butxaca no fa més que marejar compra roba de marca segur que et miraran I no.... penses que no val de res tindre en compte el que tens si estàs buit de sentiments no vals res No et preocupes de res si es trenca altre comprarem la consciència que tens es una merda que sols sap contar bitllets